Page 7 - Lombard language
P. 7





Scriver Lombard, un'ortografia polinomeg-local per la lengua lombarda · Lissander Brasca · Maj 2011 · L99







PREFAZION 
del Marc Tamburell


Int el 21esim secol g'è plu mìa de dubi qe el patrimoni lenguisteg de ogni popol al 

g'habia de vesser rispetad e protejud e qe - per dir-la con la Carta Europea dei 

Lengue Rejonal o Minoritarie - l'utilizazion de la nosta lengua mader, tant int la 

vita privada qe in qolla publega, "la costituiss un dirit inalienabil".

Implunemanc1 in Italia esisten anc'mò paregie lengue autoctone qe i g'hann mìa 

qoi dirits qì. Segonda l'Unesco, l'organizazion dei Nazion Unide per l'educazion, la 


scienza e la coltura, i enn almanc set: emilian-romagnœl, ligur, lombard, 

napoletan, piemontes, sicilian, venet. Qoste qì i enn lengue int el sens plussee 

modern del termin perqè i enn sistema lenguisteg qe i se diferenzien 

tipolojegament da la lengua de stat (tant'me dai oltre lengue romanze) e qe 

i enn mìa so derivads de lé. Qoi sistema lenguisteg qì i entren completament 

denter int el raj d'azion de la Carta Europea dei Lengue Rejonal o Minoritarie.

Int el contest italian quand qe se parla de difesa de una lengua rejonal al sorjissa 


de sovent el presont problema de la framentazion diatopega, sariss a dir dei "trop 

dialets". Dop la recent introduzion de l'ora de sicilian int i scœle de la Sicilia 

(Assemblea rejonal maj 2011), un jornalista de l'isola al se lomentava qe el 

sicilian al pœ no entrar a far part del sistema scolasteg perqè "esisten tants 

dialets sicilian quante qe i enn i citaa e i citadine de l'isola". Qolla retorega qì la 

par basar-s sora l'idea qe i lengue rejonal d'Italia i sian stranament 

descompagne2 de qoi del rest del mond, ma naturalment a l'è mìa insì. A dispet 


de tute i imprecision qe se pœ sentir a sto proposit, tute i lengue i mostren 
3
variazion jeografega, de sovent anca marcada bon ben, soratut i lengue minor 

de normazion recenta. Se ciapom in man un liber de gramatega de la lengua 

gallesa, vuna dei prime robe qe i se lejen l'è qe el liber in question l'inxubissa dei 

linie jeneral, perqè el galles al presenta "numerose variazion local". Diit 

diversament, a g'è tants dialets galles quante qe i enn i citaa e i citadine de la 

rejon. Implunemanc el galles a l'è - insema a l'ingles - lengua co-ofiçal in Galles, 

drovada come lengua veicolar int el 50% dei lezion scolastege e dal 10 al 20% de 


qoi universitarie. L'idea qe l'esistenza de variant local la sia un ostacol 

a l'utilizazion aministrativa e ofiçal de una lengua la se basa in su la falsa






1 
implunemanc = çononostant. Consulta anca el dizionari de SL in red: dizionarilombard.eu.pn ; 
www.facebook.com/scriver.lombard
2 descompagne = diverse
3 bon ben = paregg, sossenn, a fort

7






   5   6   7   8   9